17 d’agost de 2013
La catalana ha estat i és una nació profundament arrelada a Europa, tant per la llarga història que hi testimonia com pel propi entusiasme europeu dels catalans. I és que la voluntat catalana d’autogovern ha estat una constant. La Generalitat de Catalunya va ser creada el 1359, i s’ha vist transformada en diverses ocasions, fins a l’abolició terminant del 1714, quan els catalans vam perdre les llibertats. La voluntat d’autogovern ha dut a diversos intents de la seva recuperació; l’última va ser al 1977 després de la dictadura espanyola, malgrat convivint des de llavors en l’estat de les autonomies. Trenta-sis anys després, avui, s’ha constatat, no pas sobtadament, que el model autonòmic espanyol és incapaç de respondre a les expectatives d’autogovern dels catalans. I és la pròpia naturalesa de l’estat espanyol que no accepta ni permet la realitat plurinacional, fins al punt d’actuar activament contra els interessos dels catalans. La sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va constatar-ho, i ha fet evident que l’única alternativa a la destrucció de la nació catalana per integrar-se a la homogeneïtzació espanyola és la construcció d’un estat propi.
El desproporcionat dèficit fiscal, l’escandalosa manca d’inversió, les agressions culturals, el menyspreu; tant des del punt de vista de la dignitat col·lectiva com des del pragmatisme dels serveis prestats i desenvolupament econòmic, la llista d’arguments favorables a la independència s’encadena en pràcticament tots els àmbits i tots els nivells. Aquesta voluntat d’autogovern ha esdevingut, doncs, avui dia, necessitat de tenir un estat. La independència és el mitjà més clar per aconseguir els nivells de benestar d’acord amb l’esforç i generació de riquesa del poble català. S’ha fet evident que l’estat català serà solvent en el context europeu i podrà contribuir solidàriament al progrés dels altres pobles.
Malgrat això, el moviment independentista a Catalunya mostra un esperit optimista, constructiu i positiu. És pacífic, social i majoritari. No depèn de partits polítics, sinó que ha motivat nous escenaris polítics. Cal destacar dues grans concentracions recents: al 2010 un milió de persones es va manifestar pel dret a decidir, i al 2012 un milió i mig de persones va sortir al carrer en suport a la independència. Les anomenades consultes populars es van organitzar a varis municipis catalans, i vora un milió de persones va participar-hi. Així mateix varis centenars de municipis ja han aprovat resolucions favorables a la independència. Altres iniciatives s’alineen amb la causa. Així doncs, la mobilització del poble ha dut al nou escenari polític a Catalunya. La seva interpretació va desembocar a eleccions anticipades, les quals han reafirmat la majoria sobiranista al parlament. El 80% del Parlament de Catalunya representa ciutadans que han votat un programa electoral que proposa que el poble català sigui consultat. Els catalans volem votar.
L’Assemblea Nacional Catalana s’ha fundat com a organització popular, unitària, plural i democràtica que té l’objectiu de recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la construcció d’un Estat de dret, democràtic i social. L’ANC és un moviment de base, constituït per assemblees territorials i sectorials. ANC-Escòcia és l’assemblea territorial que avui presentem i que pretén estendre els objectius als catalans residents a Escòcia, així com ajudar a la internacionalització del procés català a Escòcia. Atès que l’estat espanyol no reconeix el dret a l’autodeterminació del poble català, és imprescindible que els estats democràtics d’Europa i del món siguin conscients del cas. Escòcia, a més, decidirà el seu futur en poc més d’un any, i per tant el debat sobre el cas escocès serà present. Similituds i diferències a part, el debat sobre la construcció de l’Europa que volem els pobles que la formem només pot enriquir les seves societats.
Enguany, durant la Diada Nacional, l’ANC ha convocat el país a participar a la Via Catalana, una cadena humana que recorrerà Catalunya de dalt a baix. L’objectiu és demostrar el caràcter majoritari de la voluntat de decidir el propi futur polític. Permetre als catalans residents a Escòcia participar d’aquest moment clau de la història de Catalunya, però també l’afany d’internacionalització, han dut a la Via Catalana Internacional, que consisteix en l’organització de vàries cadenes humanes a diferents indrets del món. Edinburgh serà un d’aquests llocs, de manera que tots els catalans així com escocesos que vulguin donar suport a la causa catalana estan convidats a participar a la cadena humana del proper dissabte 25 d’agost a les 4 de la tarda davant del parlament escocès. Participant-hi serem actors de la nostra història. Som-hi. Som un poble madur.
Volem votar. Volem decidir el nostre futur. Volem un estat independent. Volem ser lliures. Visca la terra!
ANC Scotland 